Ahir es va acostar un home quan estàvem esmorzant en el bar i ens va preguntar si coneixíem a Leandro Aloy Doménech, ens va ensenyar una notícia que estava llegint en el Levante-emv paper que deia que el Papa Francisco anava a fer màrtir a un veí de Bétera, que va ser assassinat en 1.936, en la Guerra Civil supose. Pels cognoms, si que sembla que seria de Bétera.
Açò dels sants, màrtirs i altres beatificacions, va fer recordar-me que un dels sants més coneguts celebrava avui la seva onomàstica, avuí es Sant Fermín.
Un dia internacionalment conegut per ser l'inici de les festes que porten el seu nom, "Sanfermines", i que se celebren a Pamplona en la Comunitat Foral de Navarra, d'on és el patró.
La història de Sant Fermín sembla que no està del tot clara, diuen que va ser un religiós que va vindre a convertir als navarresos al cristianisme, però també hi ha historiadors pamploniques que dubten de la seua existència.
Ací el vídeo promocional sobre el "Txupinazo 2013" que ha fet KUKUXUMUSU per a la televisió espanyola, una marca comercial que basa la seua imatge en la festa santferminera.
Ací també us podeu descarregar el programa de festes d'enguany i ací el vídeo del "primer encierro".
En fi, que moltes de les festes que se celebren avui dia, tenen el seu origen en la religió i els Sants. Que el día 14 se cantarà en Pamplona el "pobre de mí" i que a veure si algú coneix alguna cosa més sobre, Leandro Aloy Domenech i potser d'ací a 100 anys tenim una nova festa en el poble en honor a aquest veí.
De moment tenim un text obtingut de la web www.religionenlibertad.com que sembla algo integrista.
Va nàixer a Bétera (València) el 16 de novembre de 1872. Va ingressar en l'Ordre el 22 de novembre de 1896; va fer la professió simple el 19 de març de 1898, i la solemne, el 20 de desembre de 1903. D'arrelat esperit de pietat, no va ometre, ni encara durant el domini dels comunistes, els seus resos i pràctiques piadoses. Estava en el rebost i allí tancat feia els seus exercicis espirituals. Un dia, ja havia sigut desmantellada l'Església, estava en el cor fent els seus resos i ho va veure un comunistes. Proferint blasfèmies, com un energúmeno, va pujar al cor per a veure què secret portava entre mans el bon germà. Amb increpacions li va preguntar què feia allí; el germà amb sencera serenitat va contestar que resar. Va omplir de furor al comunista aquesta resposta i tirant mà a la pistola, es disposava a pegar-li un tir, al mateix temps que injuriava grollerament i vomitava per la seua boca les més horribles blasfèmies. El bon germà aguantava en silenci l'aiguat d'improperis i solament va replicar per a dir al seu enemic: “Si Vè. em mata serà per dir la veritat del que estava fent”. Eren freqüents en aquest germà les invocacions al Senyor i sospirs que li eixien del profund de l'ànima. “Fins a quan Senyor…!”. Quan van ser detinguts per a ser conduïts al suplici deia exclamacions molt fervoroses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada