Ahir vaig recordar que allà per l'any 2005 vaig llegir un llibre que ja parlava del col·lapse econòmic i de com els bancs ens prestaven diners a canvi de temps.
EL NOSTRE BALANÇ (exemple)
El nostre actiu (el que tenim) : el cotxe, la casa, els mobles, algo de diners al banc.
El nostre pasiu (els deutes): 35 anys de temps.
EL BALANÇ DEL SISTEMA
El seu actiu (el que te): tot el nostre temps.
El seu pasiu (el que ens deu): res
El col·lapse del sistema va arribar quan els presidents dels bancs no trobaven solució, havien recuperat tots els immobles hipotecats per embargaments. Eixos immobles ja no valien res.
Qui comprava ara eixos pisos que eren la garantia final de les hipoteques concedides?
Llavors ningú comprava els seus pisos perquè ningú treballava i no tenia diners per a demanar hipoteques.
Al final el govern s'adona que ningú va a treballar, les empreses estan inactives, els bancs en fallida.
El llibre ens feia veure que som els ciutadans els que sostenim les economies i que podia arribar el dia en què els productes de consum es convertiren en armes per a una rebel·lió silenciosa dels ciutadans contra els excessos i la irracionalitat del sistema.
Després de refrescar la memòria amb aquesta rondalla on "L'important és el temps", què passa en la realitat?
