El terme va recuperar popularitat en els mitjans de comunicació durant l'any 2008 per a les empreses que van rebre rescats financers als EUA.
Una empresa zombie és aquella que la seua activitat empresarial ha decaigut tant, que ja no té diners líquids suficients per a tancar i solucionar les seues obligacions (pagament a proveïdors, quitances als empleats, obligacions administratives, etc), havent de recórrer a l'ajuda pública i/o a una cadena infinita de préstecs bancaris. També podríem considerar empreses zombie, aquelles que viuen d'ajudes públiques
any rere any sense obtenir resultats, sense rendibilitzar eixa inversió
pública.
Són negocis que produeixen suficients ingressos per a cobrir els costos fixos de l'empresa i que recorre, per exemple, als EROs actuant amb l'esperança que la crisi passe, succeïsca alguna cosa i vinguen temps millors.
Tres opcions, tancar l'empresa, canviar el model de negoci o canviar a la gerència.
Tancar l'empresa, és la via més ràpida, en el cas que el negoci no siga rescatable, mirar avant i prendre la decisió de tancar l'empresa, millor acabar ara que matar in extremis l'empresa.
Canviar el model de negoci, es l'opció més desitjable sens dubte, però abans d'optar per ella hem de ser conscients de dos prerrequisits importants: tenir diners suficients per a aguantar mentre redissenyem el model, i que el propi model no tinga una debilitat inherent que impedisca el seu èxit. En cas d'optar per aquesta opció, s'ha d'abordar un procés de reinvenció del nostre model de negoci, ja siga a través de l'ús de nous canals, readaptant la proposta de valor....
Canviar a la gerència. Una gerència que es deixa portar per la inèrcia, i comença a tindre un sentiment negatiu cap als empleats que aporten idees per millorar o simplement generen negoci.
Els gerents que en lloc de valorar la professionalitat valoren la submissió. A diferencia dels EE.UU, en España, no es tolera bé “el fracàs” i, per açò, emocionalment es defensa el model de negoci “amb ungles i dents”, però superposar l'interès i orgull personal al futur de les famílies que viuen del sou de l'empresa no és una gerència moderna.
El millor en aquest cas és canviar la gerència i que la nova gent, amb idees més fresques, opte pel punt 2, canviar el model de negoci..
El blog economía sencilla, ja parlava del tema l'any 2009. També al 2009 es feia eco El Confidencial amb aquesta noticia.
Tenen les empreses zombie part de culpa de la debilitat de la recuperació?
Eixa és una de les teories que recorria Anglaterra durant l'any passat. I que també té similituds amb la crisi de Japó en els anys 90.
Els gerents que en lloc de valorar la professionalitat valoren la submissió. A diferencia dels EE.UU, en España, no es tolera bé “el fracàs” i, per açò, emocionalment es defensa el model de negoci “amb ungles i dents”, però superposar l'interès i orgull personal al futur de les famílies que viuen del sou de l'empresa no és una gerència moderna.
El millor en aquest cas és canviar la gerència i que la nova gent, amb idees més fresques, opte pel punt 2, canviar el model de negoci..
El blog economía sencilla, ja parlava del tema l'any 2009. També al 2009 es feia eco El Confidencial amb aquesta noticia.
Tenen les empreses zombie part de culpa de la debilitat de la recuperació?
Eixa és una de les teories que recorria Anglaterra durant l'any passat. I que també té similituds amb la crisi de Japó en els anys 90.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada