Gran moment avuí, vells arxius de finals dels 90, he trobat la carpeta d'un vell projecte que feiem Parrón i jo "Bufilla
Virtual" es deia.
Caramb, no treiem ni un duro però, ens ho curràvem que no veges, ho feiem agust.
A més comptàvem amb el suport de Vicent i d'Albert que ens facilitaven la part dels
continguts culturals.
La veritat és que veient-ho en la distància desenvolupàrem una bona plataforma per a aquells temps a Bétera. Era l'àrea de serveis locals del Vilaweb Bétera.
 |
| Portada de l'àrea de serveis locals de Vilaweb Bétera al febrer de 2001 |
He volgut recuperar un text de la secció "Història" molt interessant:
BREU HISTÒRIA DE BÉTERA
Tres pobles habitaren el nostre terme abans del
1237: els ibers, els romans i els àrabs.
ELS IBERS:
Els ibers donen la primera notícia exacta i fidedigna
de poblament humà a Bétera. D'aquest primer poblament (situat al "TosPelat"), diverses campanyes arqueològiques han posat al descobert la seua
estructura, al temps que han recollit diverses mostres de ceràmica.
La civilització ibera mamprén al segle V a.d.c. i remata en el segle I d.d.c.,
té, en apariència, una difÍcil existència, abocada a conflictes guerrers; i és
en això que hem de buscar el motiu que els seus poblats -també el del "Tos
Pelat"- foren emmurallats.
ELS ROMANS:
El topònim de Bétera és ben probablement d'origen romà
i -en la pràctica- l'única reminiscència, juntament a les ceràmiques de la
Llobatera i la Séquia del Diable, que ens queda d'aquells temps.
Els romans són els "fundadors" de l'actual poble, en tant que lloc
geogràfic.
ELS ARABS:
Amb tota probabilitat, els inventors de l'espai fÍsic
de Bétera són els àrabs. I també, com en el cas de tots els altres pobles
pre-valencians ben poques coses més sabem de la Bétera dels àrabs. Els estudis
de Pierre Guichard i André Bazzana respecte a l'alqueria de Bufilla ens donen
un panorama bastant esclaridor, però per desgràcia encara no hi ha estudis
semblants a nivell de Bétera-poble.
Malgrat això, l'evidéncia és incontestable: carrers tortuosos, estrets,
atepeïment urbà, el castell. fins i tot no seria gens estrany que l'església
"de baix" estiguera edificada sobre una antiga mesquita musulmana i
que els deguérem els primers cultius organitzats dels quals es té notÍcia.
LA CONQUESTA DE JAUME I
El 8 de juliol del 1237 s'estableix, tal i com consta al "Llibre del Repartiment" la donació del nostre poble a Fra Llop MartÍ, comanador d'Alcanyís i membre de l'ordre de Calatrava.
Una família noble els Boïl s'interessarà per Bétera i no deixà passar
l'oportunitat per incrementar el seu poder. L'aconseguirà l'any 1426.
El 30 de desembre del 1347, la batalla de Bétera, entre les tropes del rei i les
tropes insubordinades de la noblesa ("La Unió") - que cal atribuir
més a factors geogràfics respecte de Valéncia que no a situacions locals. El
rei ordenà la destrucció i la imposibilitat de reconstrucció del castell,
(ordre dictada en repressàlia per la derrota de l'exèrcit reial en la Batalla
de Bétera), que evidentment no fou complida.
Després de les pestes negres que assolaren el Mediterrani entre 1348 i 1385, es
produeix la cessió temporal de la vila a mans dels Boil ja havien aconseguit
que el rei Joan I els cedira els drets reials sobre Bétera que definitivament conseguiran l'any 1426.
Una altra conseqüència important de la pesta serà l'abandó de l'alqueria de
Bufilla.
En el cas concret de Bétera els drets del senyor eren els de loació, luïsme i
fadiga de les transmissions verificades entrevius, del domini útil de qualsevol
finca rústega o urbana. També tenien el dret de cobrar prestacions personals i
reals als veïns de la població i el domini i aprofitament dels monts,
pasturatges i llenya.
La rebel·lió popular coneguda amb el nom de "la Germania" farà
bandera de la lluita antimorisca i el juny del 1521 atacarà Bétera, obligant a
batejar els moriscos que hi habitaven.
L'EXPULSIÓ DELS MORISCOS 700: moriscos de Bétera s'embarcaren
entre el dia 5 i el dia 7 d'octubre de 1609 en el port del Grau de Valéncia;
Bétera passà, de la nit al matí, de tindre 1.050 habitants a tindre'n 350. Tant
per la quantitat de camps que es quedaren sense treballar, com per les
conseqüències sobre la demografia, els efectes de l'expulsió foren gravíssims.
Bétera tardarà segle i mig en recuperar la població anterior a 1609.
LA CARTA POBLA: La "Carta Pobla" donada als nous
pobladors per Elena Boïl i Sorells, baronesa de Bétera estipula pesades
condicions com, per exemple, el pagament de 40 sous per fanecada d'horta,
l'obligatorietat de comprar en la tenda senyorial o el pagament de delmes pel
ramat. S'entén perfectament que, en aquestes condicions, la recuperació anava a
ser difÍcil i aixÍ - practicament fins als finals del segle XIX - Bétera es
manté estancada, amb una població que s'eleva molt lentament i amb una economia
agrícola (basada en el forment, la civada, les garroferes i les oliveres) que
no efectuarà progressos importants. Cal destacar la gran quantitat de gent que
es dedica a recollir i trenar espart.
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ: La duresa del règim senyorial genera protestes
dels camperols, que desembocaran en l'anomenada Guerra de Sucessió (1707).
Bétera, com practicament tota la zona litoral del Pais Valencià, es posa de la
banda dels MAULETS i per això patirà l'any 1707 un atac ordenat pel "Conde
de las Torres" dirigent de l'exèrcit BOTIFLER de Felip V. El final de la
guerra amb la victòria del rei castellà representarà l'abolició del Regne de
València i dels seus Furs i també l'abolició de l'oficialitat de l'idioma aixi
com el sotmetiment forçós dels llauradors a les exigències dels senyors
feudals.
LA POBLACIÓ I EL PAS DEL BOTÀNIC CAVANILLES: Entre 1787 i 1900 la
població apenes augmenta en 130 habitants (davant els 4.000 al llarg dels 40
primers anys del segle XX). Dos grans viatgers de l'época (Antoni-Josep Cavanilles
l'any 1795 i P. Madoz el 1846 faran una descripció minuciosa de la vida a
Bétera d'aquells anys. Tant Cavanilles com Madoz critiquen que tanta gent es
veja obligada a trenar l'espart com a forma de subsistència.
Cavanilles diu: «la gran part dels elements d'aquest poble s'ocupen en fer
cordill [i] no hi ha cap dubte que l'espart és un recurs d'utilitat coneguda i
certa, però molt inferior a la que donaria l'agricultura si es treballaren els
espais incultes.»
Madoz remata afegint: «hi ha aproximadament una tercera part [de terreny]
incult i de mont que produeix molt bon espart, l'elaboració del qual distrau
molts veïns apartant-los de l'agricultura i ocasionant un important perjui per
a l'economia del poble.»
Els dos autors en parlar de la riquesa agricola de Bétera anomenen l'existència
de dos hortes, una de nom "la superior" i una altra de nom "la
inferior", del tamany de les quals Cavanilles fa una estimació de 1.360
fanecades i en les quals es cultivava principalment forment i dacsa; en allò
que respecta al secà, els principals cultius eren la vinya, les oliveres i les
garroferes. Madoz parlarà també de moreres i figueres. El recompte de Madoz,
molt més complet que el de Cavanilles presta atenció també a l'escassa
indústria de l'època, i constata l'existència (a banda de l'agrícola i del
trenat de l'espart) en 1846 de quatre teixidors de llenç comú, que servien per
cobrir les necessitats de la població. Finalment assenyala que el comerç
consisteix simplement en l'exportació d'alguns dels articles esmentats i que hi
ha 8 corrals de ramat i 30 eres de trillar. A banda dels aspectes econòmics de
la vida de Bétera, el relat de Madoz, també té en compte els aspectes socials,
més exàctament els de serveis, i gràcies a ell podem saber que a Bétera hi havia
"casa d'ajuntament, presó pública, lloc per a l'almodí, una escola de
xiquets a la qual n'assisteixen 60 i una de xiquetes a la qual n'assisteixen
80".
LES REFORMES I LES NOVES CONSTRUCCIONS: Segle XVIII: reforma de
l'església, la construcció de l'ermita o el trasllat del cementeri al lloc que
ocupa actualment. La funcionalitat d'aquestes obres afectaré exclussivament als
senyors (en aquella època els Marquesos de Dos-Aigües) i contrasta amb les que
es realitzaran a finals del segle XIX, quan desapareixerà el régim senyorial,
que tenen una incidéncia major sobre el conjunt de la població: el millor
exemple d'aquestes obres de finals del segle XIX el tenim en el
"Matadero" públic inagurat el 1882 i que era obra de l'arquitecte
J.M. Belda.
El dia 1 d'Octubre del 1811, en plena guerra del francés, el mariscal Suchet,
dirigent de l'exèrcit napoleònic, atacarà les nostres tropes prop de Bétera,
obligant-les a retrocedir a l'altra banda del riu Túria, on són derrotades; i
l'any 1837 el dirigent carlí Ramón Cabrera entrarà a Bétera comandant unes
partides carlines. (Mes partides carlines tornaran l'any 1874).
El final d'aquesta época vé marcat per dos sucessos importantissims: d'una
banda l'abolició del régim feudal i d'altra el boom de la vinya i del taronger,
dues claus per entendre el procés que va fins al 1940.
ELS ANYS DE LA GRAN TRANSFORMACIO 1880-1940
LA JUNTA DE MONTS I SENYORIU TERRITORIAL DE BÉTERA: Els Decrets de
Desamortizació, iniciats pel famós de Mendizabal l'any 1835, tindran una
aplicació tardana a Bétera (1878). En Vicent DasÍ Lluesma, marqués de
Dos-Aigües i senyor de la població, vendrà els drets inherents al senyoriu
territorial i els terrenys sense cultiu als 73 llauradors que formaran a partir
d'aquell moment una "Junta de Monts i Senyoriu territorial de Bétera"
(a través de la qual, en certa manera, continua viu el sistema feudal).
De la venda del senyoriu n'exceptuava la masia d'En Conill i es reservava el
marqués el dret de tindre i pastar tants caps de ramat com aquells que es
permiteren els veïns del poble. Possiblement en la negativa de vendre els drets
a l'Ajuntament i en la decissió de fer-ho als 73 llauradors hi ha, implicita,
una voluntat de control dels mateixos per part del Marquesat; no endebades no
foren les lleis sinó la pressió social i la desaparició de la majoria dels
senyorius allò que obligà a la venda també del de Bétera. A partir del moment
de la venda - i a pesar de la frase "...i senyoriu territorial" que
ostenta la Junta de Monts - els veïns de Bétera passaren a dependre de la
jurisdicció ordinària.
L'EXPANSIÓ DEL TARONGER: La substitució dels cultius tradicionals
i la irrupció del taronger i la vinya. Culpable d'aquesta situació és, en gran
mesura, la burgesia valenciana, que no sap acceptar el repte de la industrialització
i es llança al camp de les finances reinvertint capital principalment en la
creació d'horts de taronger. La vinya, per la seua banda, coneixerà una època
de gran expansió entre els anys 1880 i 1890 quan una malaltia de les vinyes
franceses (la "filoxera") dispararà l'exportació; mentrestant la
"pebrina" havia acabat amb el cultiu de moreres. L'augment dels horts de
taronger sols es veurà paralitzat per les crisi dels anys 1914 - 1920 i 1940 -
1950.
L'INCREMENT DE LA
POBLACIÓ: L'augment de la població serà espectacular: dels 2.059 h. de l'any
1875 passarà als 6.700 h. de l'any 1940. La seguretat econòmica que es
manifesta en l'increment de població es reflexa també en l'inici d'una série de
construccions, (de les quals la més important és la del "matadero").
També es faran obres a l'ermita i al panteó en 1884 o la col·locació del
rellotge, senyal evident de prosperitat. Mentrestant les monges havien ocupat
el castell - cedit pel marqués - establint-hi el primer col·legi privat de Bétera.
MOR VICENT WENCESLAU QUEROL (1889): Mor, a la "caseta
blanca" del Mas d'Aguirre un dels més grans poetes valencians de la
Renaixença: Vicent W. Querol.
Les enciclopédies de l'época atribueixen a Bétera cultius, a banda de 10.000
fanecades de regadiu dedicades majoritàriament a taronger, de cereals,
garrofes, vinya, oli i espart. A finals de la dècada dels vint funcionaven a
Bétera fabriquetes de calç, algeps, rajoles, étc... que ocupaven uns 16 obrers.
LA REVOLTA ANARQUISTA (1933-39): La década dels trenta seré també
una época de gran conflictivitat social (abolició de la monarquia, república,
guerra...) i en ella el moviment més important és, sense dubte, l'anarquista,
dos esclats del qual delimiten el periode: la insurrecció de Gener del 33 i les
Col·lectivitzacions de 1936-39.
La inoperància del govern de la República, en resoldre l'anomenada
"Qüestió agrària", i el "cisma", intern de la CNT
determinarà una insurrecció en Gener del 1933 (l'episodi més important de la
qual és el de Casas-Viejas) en la qual participen també els militants
anarquistes de Bétera, els quals a les 4 del matí del dia 10 tallaren les
comunicacions amb l'exterior tallant els cables del telèfon i del telègraf i
volant amb explossius un dels pontets de la Providència per on havia de passar
el trenet que prèviament havia estat tirotejat.
A continuació, i després de segrestar l'alcalde, rodejaren la caserna de la
Guàrdia Civil, que tirotejaren durant unes hores, exàctament el temps que
tardaren en arribar reforços governamentals de Valéncia que, amb l'ajuda del
somaten local, reduïren i detingueren els militants més actius: 13 persones
foren deteses aquell dia i 13 més dies després.
Guanyades les eleccións del 36 pel Front Popular i decretada l'amnistia, els
militants anarquistes tornaran al poble just a hora d'unir-se al procés
col·lectivitzador que es porta a terme impulsat per la CNT a Bétera els anys de
la Guerra. Segons F. Mintz un 42% de la població (1.200 h.) participarà de les
col·lectivitzacions; entre altres propietats particulars Mas d'En Conill passa
a ser explotat pels llauradors units en la col·lectivitat; semblava que les
coses funcionarien bé... Però, mentrestant, el General Franco s'havia
insubordinat contra el govern legal de la República i a poc a poc la guerra
anava acostant-se a Bétera, i amb ella el President Azaña - que residí a La
Pobleta durant un temps - i els ministres Miaja i Prieto que residiren
temporades al nostre poble.
ENTRADA A BÉTERA DE LES TROPES FRANQUISTES (1933-39): El 30 de
Març del 1939 les tropes sublevades de Franco entraven a Bétera. S'obria un
període (anys 40 i 50) en què s'anaven a juntar un perillòs estancament
econòmic i la difícil vida sota la dictadura.
LA DIFÍCIL POSTGUERRA (1940 - 1980): L'agricultura té en el
taronger el seu pilar bàsic i de fet l'extensió va augmentant conforme passen
els anys (883 hes. en 1940; 1.424 en 1955; 1.681 en 1960 i 3.174 en 1970). Pot
observar-se com és la década dels 60 la gran época d'expansió de la taronja.
Deixant a banda els tarongers, el cultiu més important són les hortalisses i el
raïm, seguit de les garrofes i l'ametlla; el procés de conversió de terres de
secà en terres de regadiu està molt avançat ja i l'any 1955 la distribució era
la següent: regadiu, 1.424 hes; secà, 2.847 hes; pasturatge , 640 hes.
La ramaderia, segons el cens de 1952, compta amb un total de 8.635 caps dels
quals es pot destacar, a part dels conills i les gallines, els 1.788 caps de
corders i de cabra i els 495 animals de llaurança.
La indústria: són els inicis de la indústria téxtil i de la xocolata.
El sector serveis experimenta un gran increment. Hi ha gran quantitant
d'establiments (tallers, fusteries, bars, casa d'hostes...).
La població de Bétera augmenta lentament però de manera segura. Així els,
aproximadament, 6.700 h. de l'any 40 es converteixen l'any 50 en 6.624, per
augmentar a 7.114 l'any 60; 8.046 l'any 70 i 9.101 l'any 1979. La millora de
les comunicacions ‹condicionament de la carretera de la pista d'Ademús‹ i els
inicis del procés d'expansió de Valéncia a finals dels 50, presagien el gran
volada que es produirà entre 1960 i 1975.
L'industrialització té els seus origens evidents, en el sector del téxtil, a
partir del treball a domicili ("putting ou") i en el sector de
ceràmica i material de construcció, com a resultant de l'evolució d'una certa
activitat pseudo-artesanal preexistent ja des de principis de segle.
A partir de la década dels 70 i degut al procés d'expansió de la comarca de
l'Horta un número creixent d'indústries són atretes a Bétera a causa del cost
barat del terreny, de la facilitat de trobar mà d'obra barata, i en
conseqüència per la menor conflictivitat laboral.
El resultat és una xifra - l'any 1975 - de 17 xicotetes empreses i una de gran en
funcionament i la creació per primera vegada d'un sector industrial
relativament fort.
El segon factor de dinamització econòmica de Bétera és l'increment de la
construcció. Dos són els mecanismes que el condicionen; d'una banda el fet que
la població comence a preferir habitages de tipus urbà (pisos) a la tradicional
casa rural; d'altre el mateix impuls dinamitzador de la gent que busca
residéncia lluny de la ciutat, o l'increment de xalets i segones residéncies.
Tampoc cal deixar de banda l'arribada de grups d'emigrants que ocupen barriades
senceres de nova construcció... Durant uns anys la prosperitat econòmica va ser
moneda comú a Bétera, i el millor testimoni d'això és l'arribada regular de
cada vegada més bancs.
EL PROGRÉS CULTURAL (1940 - 1980): El progrés econòmic arriba
sempre més prompte - precedeix el progrés de les idees, el progrés social. No
és sinó fins la dècada dels 60 que comença a expressar-se aquest progrés
emmarcat en una difuminada oposició al régim franquista. La brutal repressió
que seguÍ al triomf de Franco va conseguir convertir dos o tres generacions
senceres d'homes i dones en personatges anònims, sense cap ideal... Els
assassinats de militants d'esquerra, la presó de Lliria, els insults i les
vexacions a qui no combregava amb el régim marcarienprofundament - marquen
encara - una gran part de la nostra gent.
Seran dècades difícils les del 40 i 50, de predomini exagerat de l'església,
que anirà imposant una filosofia de la vida a la població. Mentrestant, els
militars havien inaugurat el 18 de juliol del 1940 el campament de "Les
Mallaes" i la seua presència començava a fer-se habitual. El puritanisme
era la clau d'aquell temps: les continues processons, les prohibicions d'anar
al cine, les faldes ben llargues, els braços coberts. Els anys 60, amb
l'arribada del televisor, començaren a canviar el panorama, però no serà fins
els 70 que les primeres activitats de grups de joves provocaran conflictes que
acabaran amb prohibicions i suspensions (l'Assemblea de joves, la revista
"Avant" i el seu número dedicat al Calvari...) són els anys en què el
poble canviava vertiginosament la seua fesomia, es construïa la CNS, la finca
de ferro, s'acabaven d'arreglar carrers, es començava el Poliesportiu..., i
també els anys en què l'especulació amb els terrenys es trobava en la seua
època d'or.
Ja en el 70 l'oposició pren una concreció més clara amb les primeres activitats
de grups nacionalistes. Malgrat tot, caldrà esperar la mort del dictador perquè
la política s'apodere del carrer i reaparega la vella CNT (que s'enfonsa per
tensions internes entre "vells" i "joves"), es crea amb el
suport dels grups nacionalistes la Unió de Llauradors i Ramaders; boten al
carrer les polémiques sobre la qüestió nacional i arriben les eleccions
municipals amb el triomf d'un PSOE que existia de feia quatre dies.
Su us interessa, anirem replicant més coses de l'antiga àrea de serveis del Vilaweb
Bétera.
A baix una altra web, aquesta vegada de difusió d'un esdeveniment, que he
recuperat del calaix dels records:
 |
| I Jornades Gastronòmiques Camp de Túria que va organitzar l'any 2001 la Mancomunitat Camp de Túria i que costava 3.500 ptes. el cobert |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada