dijous, 7 de febrer del 2013

EL PRESSUPOST D'EUROPA

Avui m'he desdejunat amb aquesta notícia:
"Els Vint-i-set celebren avui un cim per a tancar el pressupost de 2014 a 2020"

Entre avui dijous i demà divendres s'ha de tancar (esperem) el pressupost per als pròxims 7 anys, casi res.
Pense que ha de ser una negociació difícil ja que, avuí, són 27 els països que debaten el pressupost.

A hores d'ara , no hi ha acord, hi ha divisió d'opinions i punts de vista diferents acordes als interessos de cada país.
Els Estats amb més pes:
D'una banda, un eix, Espanya, Itàlia i França rebutja retallades en les polítiques agrícola i de cohesió per considerar-les fonamentals per a les seues economies, mentre que altres estats com Regne Unit, Holanda, Alemanya, Suècia o Finlàndia, que són contribuents nets als fons comunitaris, defensen ampliar aqueix estalvi. Estem parlant d'una proposta inicial de 973.000 milions. La crisis, ja se sap, però els que aporten segueixen apostant per retallades. Fins el 2020?

La canceller alemanya, Angela Merkel, diu que "les posicions estan encara bastant allunyades" i va considerar que els comptes comunitaris deuen ser "solidàries" però també "rigoroses".

Ara us explique.



La Unió Europea, està per sobre dels Estats que la componen.
Té el seu pressupost anual d'ingressos i despeses, igual que tots els Estats Membres, igual que una Autonomía, igual que un Ajuntament. I que abasta del 1 de gener al 31 de decembre de cada any.
Per a l'elaboració del pressupost, participen principalment: La Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell.
Però, i ací està el sentit de l'actual cima Europea, ha d'estar dins dels límits plurianuals que s'han acordat i que com a mínim han de ser de 5 anys. El període 2014-2020 deuría quedar aprovat demà a la nit.


I llavors d'on s'obtenen els ingressos del pressupost de la Unió Europea?

Impostos sobre les importacions de productes agrícoles. Suposen entre un 1% i un 2% dels ingressos de la Unió.
Aranzels comuns per als productes importats de tercers països. Suposa un 10% dels ingressos de la Unió.
Els Estats membres realitzen aportacions al pressupost de la Unió per valor d'un percentatge uniforme sobre la base del IVA. Suposa prop del 15% dels ingressos de la Unió.
La resta es cobreixen mitjançant aportacions dels estats membres en funció del seu Producte Interior Brut. Suposa quasi el 75% dels ingressos de la Unió.
Hi ha altres recursos, de caràcter testimonial, com són les multes imposades per la Comissió Europea o l'excedent positiu, si hi ha, de l'any anterior.

El pressupost té certa flexibilitat que permet cobrir unes partides deficitàries amb altres amb excendent i també els imprevistos.

I perquè fan un pressupost o marc financer a tants anys vista?
assegurar una evolució controlada de la despesa al llarg del temps;
facilitar la planificació de projectes i programes plurianuals;
assegurar els recursos suficients per a les prioritats de la Unió a mitjà i llarg termini;
facilitar el procés de decisió i l'acord entre el Consell i el Parlament, en l'elaboració del pressupost anual.

En què es gasta els diners la Unió Europea?


1.- Despeses de funcionament: inclou les despeses de funcionament dels organismes de la Unió (personal, immobles, materials...).
2.- Despeses d'operacions: inclou les despeses de les diferents polítiques comunitàries, que fins avuí son 8:





  • Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola, Secció Garantia (FEOGA-Garantia). Suposa quasi la meitat de les despeses de la Unió i la major part d'aquests fons estan destinats a la Política Agrària Comunitària.
  • Operacions estructurals, fons estructurals i de cohesió: mecanisme financer, altres operacions agrícoles i regionals, transports i pesca. Suposa un 34% de la despesa de la Unió.
  • Formació, joventut, cultura, sector audiovisual, informació, dimensió social i ocupació. Suposa prop del 1% de la despesa de la Unió.
  • Energia, control de la seguretat nuclear del  Euratom i medi ambient. Suposa menys del 0,5% de la despesa de la Unió.
  • Protecció dels consumidors, mercat interior, indústria i xarxes transeuropees. Suposa entre un 1% i un 2% de la despesa de la Unió.
  • Recerca i desenvolupament tecnològic. Suposa un 4% de la despesa comunitària.
  • Mesures exteriors. Suposa un 7% de la despesa comunitària.
  • Política exterior i de seguretat comuna. Suposa un 0,1% de la despesa comunitària.
És "una lluita" entre el nord, el sud i ara els països de l'est d'Europa.
Us deixe parell denllaços de la Unió Europea per a saber com avança el procés de negociació del pressupost.

Hem de tenir clar que l'aixeta va a girar cap a l'Est, els països amb menor renda per capita d'Europa. Ells van a ser els principals receptors de fons europeus. Ara, els Estats que hem gaudit durant molts anys de fons Europeus anem a sentir bastant les retallades procedents d'Europa. Sembla que no tenim bastant amb els que ens imposa l'Estat.

Si seguiu a Mariano Rajoy en la cumbre Europea, podreu comprovar com està demanant, que no exigint, minimitzar les retallades.



Aprofite per comentar que com diu el TomTom. "Ja hem arribat 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada