El 9 d'Octubre de 2013, al Regne de València, País Valencià o Comunitat Valenciana (pera tots els gustos), celebrarem els 775 anys des que el Rei Jaume I va entrar en la ciutat de València.
A la primera fulla publicada ahir en el DOCV es parla un poc de la història de la fundació del Regne de València. Podeu clickar, al enllaç directe al decret publicat al DOCV.
M'alegra que de manera intrínseca s'estiga reconeixent l'origen de la llengua valenciana amb la repoblació de gents procedents de Catalunya. "En el nostre passat remot".
Què seran catalanistes?
Aprofite la conjuntura per a comentar que efectivament aquestes terres es van repoblar per catalans i aragonesos. Els catalans en la costa principalment i els aragonesos a l'interior, d'ací deriva l'actual distribució de les poblacions castellà o valencià parlants.
Quan jo estudiava a la Universitat de València, a la ciutat de València la cridàvem "L'Illa" perquè teníem la sensació de que les seues gents vivien com a alienes a tot, es l'anomenada "Cap i Casal".
El valencià, en el domini lingüístic del qual també s'anomena català a altres territoris dels Països Catalans, és reconegut com a llengua pròpia de la Generalitat Valenciana des del 1983 amb la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, i també pròpia del País Valencià des del 2006 a l'Estatut d'Autonomia.
Actualment existeixen al País Valencià dues zones de predomini lingüístic: el valencià i el castellà.
Històricament, des de la colonització feudal medieval, el valencià va ser la llengua majoritària a tot el país, gràcies a una lleugera majoria en el nombre de colons procedents de Catalunya; amb l'excepció de les comarques amb frontera amb Aragó (Racó d'Ademús, Alt Millars, Alt Palància i Serrans), on els colons aragonesos van ser majoritaris i van implantar el castellà.
La resta de les comarques castellanoparlants actuals (Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, i alguns municipis del Vinalopó) son producte de la repoblació amb castellans del segle XVII, després de l'expulsió dels moriscos, ja que estes comarques van ser de majoria andalusina des del segle XIII fins al XVII.
La comarca del Baix Segura patí un procés de substitució lingüística del català pel castellà que s'assolí al segle XVII després d'una epidèmia de pesta, en 1648, que afectà a la població anterior valencianoparlant.
La comarca de la Plana d'Utiel, com els municipis de Villena i Sax, no pertanyien fins al segle XIX al País Valencià, i són de parla i cultura castellanes.
El Regne de València, per tant, no va ser a l'edat mitjana un país amb dualitat lingüística valencià/castellà, com actualment, sinó que les dues llengües que majoritàriament es parlaven
eren el valencià i l'àrab, a excepció de les comarques de parla castellana a la frontera amb Aragó.
Hui dia, a les grans ciutats de les comarques històricament valencianoparlants (i a qualsevol part del territori, si bé de forma no tan acusada), la presència del valencià és cada vegada menor, a causa del procés de minorització d'aquesta llengua que s'hi pateix en favor del castellà, en bona mesura per falta de suport polític, segons el PSPV, l'UGT, l'AVL o membres de l'IEC.
De fet, el darrer sondeig de 2005 revela que prop del 37% dels enquestats del predomini valencià afirma fer-lo servir preferentment, mentre que en 1995 el percentatge era del 50%. L'ús a l'escola també ha disminuït, encara que les autoritats no semblen preocupades. Es dóna la circumstància que el Partit Popular governa en la Generalitat del País Valencià des de l'any 1995, per la qual cosa diverses associacions polítiques, culturals i lingüístiques associen el descens per motius polítics. A més a més, aquest procés s'ha vist agreujat els primers anys del segle XXI, amb la gran immigració que ha suposat, en poc menys de 5 anys, almenys mig milió d'habitants més, de parla castellana original (provinents de la resta d'Espanya o Amèrica del Sud), o d'altres indrets i que només aprenen el castellà.
Existeix una varietat dialectal en cadascuna de les regions del País Valencià.
Així, a les Comarques del Nord és considerada zona de transició lingüística i es troben els dialectes del Maestrat, septentrional i castellonenc;
a les Comarques del Xúquer es parla el valencià apitxat, el dialecte parlat al "cap i casal";
a les Comarques Centrals i a la Marina Baixa es parla el valencià meridional, la varietat més utilitzada pels valencianoparlants, en termes demogràfics; i,
finalment, a les Comarques del Sud (excepte la Marina Baixa) es parla el valencià alacantí, un dialecte fortament castellanitzat, potser, a causa de la històrica substitució lingüística del Baix Segura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada