Arriben les rebaixes?
 |
| Font: El País |
D'una banda, la baixada de tipus d'interès per part del BCE amb penalització als dipòsits i per tant una nova espenta perquè el mercat de capitals seguisca passant des de la renda fixa a la variable o més arriscada, incloent, en teoria, l'increment del crèdit a l'economia real (Pimes i persones) afavorir el consum per tant.
A priori, aquesta baixada de tipos hauria de, també, fer baixar el preu de l'Euro en el mercat de divises, especialment enfront del Dòlar nord-americà. Amb açò s'hauria d'afavorir les exportacions fora de l'eurozona i penalitzar per contra les importacions. Si a açò sumem, segons els experts, una possible pujada de tipos en EE.UU per part de la FED encara s'afavoreix més aquest escenari.
La batuta segueix estant en mans americanes, és la primera economia, el director d'orquestra del món del capital i de consum.
El concepte d'economia mundial o mercat mundial sembla que, efectivament, ha canviant.
La doctrina clàssica explica que cada país té uns punts forts en els quals ha d'especialitzar-se i on pot obtenir un avantatge competitiu.
I aixina era fins ara, havien països que estaven més especialitzats en un determinat sector.
La R+D+i per tant ha jugat un paper important en aquest sentit. A través de la inversió en R+D+i, qualsevol país és ara capaç de produir qualsevol ben o servei, i millorar o adaptar per tant els ja existents en altres països fins i tot realitzar nous descobriments.
Un acadèmic en aquest àmbit és Elhanan Helpman que ha sigut guardonat amb el premi Fronteres del Coneixement de la Fundació BBVA en la categoria d'Economia, Finances i Gestió d'empreses
D'altra banda, i en clau més domèstica, "rebaixa fiscal directa" per a rendes altes i baixes a partir de l'any 2015.
El propòsit, a més d'electoralista (s'aprova per a l'any electoral 2015 però s'anuncia un any abans) entenc que busca, també, l'increment del consum en detriment dels ingressos públics. Que d'altra banda s'han incrementat via indirectes (IVA).
Impulsar la creació d'ocupació. Reducció de la fiscalitat per a les rendes del treball, i reforç de la competitivitat
i dinamitzar el creixement es l'objectiu oficial.
i dinamitzar el creixement es l'objectiu oficial.
En canvi si veiem la comparativa de tipus d'IRPF i equiparem els nos trams en el llarg termini (no solament en el curt) s'observa com les rendes mitjanes-baixes són les que ixen perjudicades en aquesta "rebaixa".
 |
| Font: El País |
S'observa com les rendes del treball del nou tram situat entre els 12.450 euros i els 33.007 euros del tram antic eixiran perjudicats en aquesta reforma.
Pense que és la majoria de la població, la que es troba en aquest tram, la que cobrirà la rebaixa que es realitza als rics, rendes a partir de 120.000 eur. i la que ha de ser relativament poc significant a nivell Estatal, els ingressos per les rendes inferiors a 12.450 eur.
En el 2011, les rendes del treball superiors a 60.000 eur van representar el 3,52% dels declarants. La rendes del treball situades en el tram entre 12.000 eur i 60.000 eur van representar el 57,04% del total. La resta un 39,44% de les declaracions per rendiments del treball, van ser inferiors a 12.000 eur.
 |
| Font: AEAT Conceptes generals declarants IRPF |
Això sí, les bonificacions familiars s'incrementen (o actualitzen) para tots els declarants.
De fet, Gestha (Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda) explica que la rebaixa en el primer tram de l'escala de l'IRPF i l'augment de les quanties dels mínims personals i familiars afecten a tots els contribuents per igual, per la qual cosa els 8,8 milions de ciutadans que cobren entre 12.450 i 33.000 euros esmorteiran l'impacte de la rebaixa fiscal de les grans fortunes, amb un augment dels seus tipus d'entre 0,25 i 1 punt sobre la tarifa vigent.
Quant a la rebaixa de Societats, afirmen també que beneficia a les grans empreses.
Comença a intuir-se per tant un canvi de cicle en les polítiques econòmiques (monetàries i fiscals) a nivell europeu i estatal respectivament.
Canvia per tant el tipus d'intervenció?
Canviem les polítiques restrictives per polítiques expansives?
En fi que com sempre aquesta és la meua opinió. Anirem veient com evolucionen i ens repercuteixen les decisions preses per els qui decideixen.
Canvia per tant el tipus d'intervenció?
Canviem les polítiques restrictives per polítiques expansives?
En fi que com sempre aquesta és la meua opinió. Anirem veient com evolucionen i ens repercuteixen les decisions preses per els qui decideixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada