Argentina crisi eterna!!

Què passa a l'Argentina?. Dóna la sensació de que és un país que sempre està en crisi.

És la segona economia de Sud-amèrica per darrere de Brasil, la tercera si contem Mèxic.

A priori, una devaluació de la moneda no hauria de ser sentida pels habitants d'aquesta República. És més, una economia que hisòricament ha basat el seu creixement en les exportacions agrícoles i ramaderes, en teoria, hauria d'afavorir eixes vendes a l'exterior al tindre una divisa més barata. 

Des de la distància, sembla que és un país assentat en el sector primari, és a dir, agricultura i ramaderia.

Pense que una mala gestió dels recursos energètics naturals disponibles no els és suficient com perquè siguen base forta de la seua economia.

Amb un saldo positiu històric en la seua balança comercial segons l'informe "Comercio Exterior 2012" del seu Institut Nacional d'Estadística no aconsegueix que un país amb una taxa d'atur del 6,8% al setembre de 2013 però amb una inflació del 11% i una mitjana de l'1,4% mensual aconseguisca despertar.

Evolució de l'euro enfront del peso argentí 10,80 pesos/euro
al tancament del divendres 
 front als 8,93 pesos/euro de fa un mes

La devaluació de la divisa en els dies passats ha fet que ràpidament la inversió estrangera, fons d'inversió,  desinvertisquen en pesos argentins amb les conseqüents pèrdues de valor, reflectits en els valors borsaris a nivell mundial i també en les conseqüents desinversions dels fons en divises de "risc" com la dels països emergents.

El baix consum intern és un punt en comú entre l'economia espanyola i l'argentina encara que en cada lloc es deu a diferents motius, tots dos enquistats. L'atur a Espanya i la inflació a Argentina.

Si a l'elevada inflació afegim l'estancament o baix creixement econòmic entrem en un greu problema, l'estanflació.

Una inflació importada per la depreciació del peso argentí que hauria de ser compensada amb un increment en les exportacions on, pense, que els productors aprofiten per a pujar també els seus preus i augmentar aixina els marges sense que açò afecte al seu producte exportat encara que sí al consumidor de dins del país.

Com diu un diputat argentí, al final sempre paga el mateix, a Europa i a Argentina: els treballadors.