Un dels principals temes de debat, un any més, és la crisi econòmica que travessem. I, en conseqüència com recuperar-nos.
La situació actual fa que, any rere any, els pressupostos públics destinen més diners a pagar deute amb la conseqüent reducció d'altres partides, principalment les de benestar social. Un dels nostres principals aspectes diferencials enfront d'altres economies.
Probablement, i al meu entendre, no siga l'actual, el millor moment per a amortitzar deute i, tal vegada, s'hauria d'esperar a recuperar la senda alcista amb majors ingressos per a poder amortitzar el deute.
Amb aquest argument, els governants aflixien els serveis públics i diuen que són insostenibles.
És moment, l'actual, de mantenir els serveis públics que ens queden.
Juntament amb les cotitzacions socials, la principal font d'ingressos de la qual disposa l'administració de lo públic, són els impostos que tots paguem i que es divideixen en directes i indirectes.
L'impost directe, és el que paga cada persona i empresa pel que posseeix o genera.
L'impost indirecte, és el que pagues quan compres algun ben o servei, és a dir incrementa el preu final. Grava el consum per tant.
Els governants tendeixen a baixar els impostos directes (Renda i Societats principalment) i a pujar els impostos indirectes (IVA).
Penseu que d'aquesta manera, una persona que guanya 1 milió d'euros a l'any està pagant el mateix impost que una persona que cobra l'atur. Per exemple, per comprar una barra de pa en el super.
Ara bé, si es canviara la política fiscal de manera que:
1. Es puja l'impost directe a aquest que guanya 1 milió d'euros.
2. Es baixa l'impost directe a aquest que cobra de l'atur.
3. Es baixen els impostos indirectes.
1. Es puja l'impost directe a aquest que guanya 1 milió d'euros.
2. Es baixa l'impost directe a aquest que cobra de l'atur.
3. Es baixen els impostos indirectes.
El que guanya 1 milió d'euros i l'aturat, seguirien pagant el mateix preu per eixa barra de pa però, ara el preu final d'eixa barra de pa seria més barat i qui guanya 1 milió d'euros seguiria comprant la seua barra, l'aturat podria comprar dos en lloc d'una, i gent que abans no podia permetre-li-ho ara podria comprar una barra.
Ara hem incrementat el consum i el supermercat ha contractat més gent per a poder atendre la major demanda de pa, a més al mateix temps aquesta comprant més matèries primeres als seus proveïdors, que, al final de l'any tindran major benefici i per tant pagaran més impost directe.
Tots guanyen, ningú perd. D'aquesta manera l'única cosa que seria penalitzat, serien els recursos del senyor que guanya 1 milió d'euros, que, de segur els tindria ociosos (estalviats en un banc). D'aquesta forma, part d'ells deixen d'estar parats en un banc i estan contribuint a millorar l'economia.
Açò, com sempre, és la meua opinió personal. Els lobbys bancaris clar, preferirà tenir eixos diners, que deixa de tenir ociosos el Sr. del milió d'euros, en els seus passius per a poder especular en els mercats financers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada