Des del punt de vista financer, el crèdit és un contracte pel qual una entitat financera posa a la disposició del client certa quantitat de diners, que aquest deurà retornar amb interessos i segons els terminis pactats.
A diferència del préstec, aquest capital no ha de tenir necessàriament una finalitat prefixada (com la compra d'un immoble en el cas d'un préstec hipotecari).
Perquè el crèdit siga concedit, l'entitat financera analitza uns aspectes fonamentals:
- Historial creditici del sol·licitant.
- Efectes col·laterals que puga tenir l'atorgament del crèdit.
- Capacitat de pagament de les persones que sol·liciten el crèdit.
- Capital per a respondre al crèdit.
- Condicions en què es troba la persona sol·licitant.
- Efectes col·laterals que puga tenir l'atorgament del crèdit.
- Capacitat de pagament de les persones que sol·liciten el crèdit.
- Capital per a respondre al crèdit.
- Condicions en què es troba la persona sol·licitant.
Amb açò, avui dia, existeix un tipus d'interès de referència anomenat Euribor. L'Euribor es el tipus d'interès aplicat a les operacions entre bancs d'Europa; és a dir, el percentatge que paga com a taxa un banc quan un altre li presta diners (Europe Interbank Offered Rate).
Les entitats financeres usen diferents tipus d'interès segons el termini al que es presten diners. Per tant es pot parlar d'EURIBOR a una setmana, a un mes .... un any
El càlcul i publicació del valor de l'EURIBOR es realitza tots els dies laborables per l'agència Reuters, mitjançánt les dades dels 44 principals bancs que operen a Europa. 4 dels 44 bancs, son espanyols i actualment són els següents
Si revisem el butlletí trimestral del Banc d'Espanya publicat a l'abril i corresponent al primer trimestre de 2013.
ISFLSH: Institucions sense finalitats de lucre al servei de les llars |
No entenc d'aquestes coses però veient el gràfic adjunt, publicat pel BdE sembla que el sector públic ha vist incrementat el seu crèdit des del 2.012, coincidint amb el rescat a la banca?. En canvi la financiació a les empreses i les llars porten la tendència inversa.
Es pot comprovar com l'increment de l'any 2009 coincideix amb el Plan E de l'época Zapatero.
Ara salta al debat polític, mitjançant l'europrup, la unió bancaria europea.
Personalment, sóc algo escèptic en aquest aspecte. És veritat que avui dia el diferencial del tipus d'interès que cobren els bancs del sud és més alt que el que cobren els bancs en el nord però, i en el futur?. Si al nord l'interessa un tipus més alt?.
Què passa amb el lliure mercat europeu?. És açò regulació o intervenció pública?. I si després interessa l'unió i preu energètic?. Si el que se cerca és la igualtat, segons l'esperit Europeu, per què no regulen també la convergència salarial?. Açó no vol dir que estiga en contra de l'intervenció, puntual, en la economía però si dels diferents criteris i la segmentació que porten a terme.
Es pot comprovar com l'increment de l'any 2009 coincideix amb el Plan E de l'época Zapatero.
Ara salta al debat polític, mitjançant l'europrup, la unió bancaria europea.
Personalment, sóc algo escèptic en aquest aspecte. És veritat que avui dia el diferencial del tipus d'interès que cobren els bancs del sud és més alt que el que cobren els bancs en el nord però, i en el futur?. Si al nord l'interessa un tipus més alt?.
Què passa amb el lliure mercat europeu?. És açò regulació o intervenció pública?. I si després interessa l'unió i preu energètic?. Si el que se cerca és la igualtat, segons l'esperit Europeu, per què no regulen també la convergència salarial?. Açó no vol dir que estiga en contra de l'intervenció, puntual, en la economía però si dels diferents criteris i la segmentació que porten a terme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada