És difícil per als espanyols l'assumir els continus escàndols de la Casa Real.
No estem acostumats a aquest tipus de notícies sobre una institució que és, o era, un símbol d'unió.
Les activitats oficioses dels components d'aquesta entitat sempre han sigut ocultades i han passat desapercebudes.
Sembla que ara a poc a poc es va perdent la por a la etapa dictatorial anterior i comencem a ser una democràcia més moderna. Admiració per la valentia, es el jutge de Palma, José Castro Aragón que posa a la monarquia en la corda fluixa.
El Rei era el gran heroi dels xiquets dels 80 i també dels grans amb una gran imatge pública després del cop d'estat de 1.981, davant un poble que veía perillar la democràcia, recentment estrenada.
Encara recorde els diferents guies turístics de Nova York, que ens feien bromes dient com ens malgastàvem els diners públics en la monarquia.
Després comences a veure i llegir coses sobre les infidelitats del Rei que bé, ho porta en la sang, és un Borbó, tira que te va. Avanç s'haviem enterat que en plena crisi econòmica, el Rei d'Espanya està de festa caçant elefants a l'Àfrica, l'han operat.
Més tard descobrim que el Rei d'Espanya ha pastat una fortuna personal que no tindria sinó hagués arribat a eixe lloc. El relatava el New York Times.
L'altre dia ens veiem en premsa que el Rei d'Espanya té diners a Suïssa. Acabes pensant que el refrany espanyol és cert: "en el país de los ciegos el tuerto es rey".
Ara la Infanta Cristina sembla que ha heretat la capacitat de negocis del seu pare. Està imputada en un cas de corrupció, on, al final va a ser que Urdangarín era el cap de turc. Encara no sabem si açò afectarà al seu lloc de treball en La Fundació La Caixa, però encara es parla de vulnerabilitat dels membres de la família real.
Isabel Pantoja exigeix el mateix tracte que la Infanta.
Dos exemples de la imatge internacional:
Ja ho dèiem, que quan tot anava bé a poca gent l'importava el que feren els polítics, ara preocupen aquestes coses, per exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada