La Caseta Blanca

La literatura i poesia no és que siga la meua especialitat però vista la bona acollida que ha tingut el post "Breu História de Bétera" i vist que és l'any del 20 aniversari de la mort del poeta Vicent Andrés Estellés, repliquem dos textos de la secció Visions Literàries de l'antiga àrea de serveis del Vilaweb Bétera. Amb una introducció de lo que és Caseta Blanca o Mas d'Aguirre:

En paraules de l'escriptor valencià Josep Piera, "els poetes de la Renaixença valenciana van saber crear, fa més de cent anys, un racó enjardinat al que anomenaren la Caseta blanca, i que es trobava a Bétera.

La Caseta blanca va servir per anar de paella i de festa -un amical jardí de les delícies-, fins que es va convertir, amb el pas dels anys, en un santuari íntim, especialment a partir de la mort del poeta Vicent Wenceslao Querol, ocorreguda precisament en aquest lloc, l'octubre de 1889.

Vicent Wenceslao Querol (1863-1889)

La descripció concisa

Guanyem altura, insensiblement, i el secà, amb els seus ocres opacs i els seus mòdics vegetals, ens aclaparen una mica, al principi, quan la nostra retina encara reté el costum verd de l'Horta. Bétera s'ofereix tambés als estiuejants. Un d'aquests xalets ‹aquell, de tan còmica arquitectura‹ s'anomena, o s'anomenava, la Caseta Blanca. En la Caseta Blanca passaven els finals de setmana els poetes i els erudits de la Renaixença valenciana del segle passat, i ací va morir Vicent Wenceslau Querol, un funcionari de ferrocarrils que feia versos encantadors. Bétera és un poble vulgar: en un del seus turons hi ha un calvari, i el barranc de Carraixet passa per les seues proximitats.
Joan Fuster.

Bétera

Volava el pla d'andanes i raïms.

Volava el jorn del campanar solemne.

Volava el camp de perduts horitzons.

Amor, vindré amb el pit tatuat.

Oh les parets de la Caseta Blanca.

Dominical una pols suavíssima.

Solt pel secà bramava el sol, cridava.

Canta el canyís una collita encesa.

Vicent Andrés Estellés