dimarts, 19 de març del 2013

Innovació com a motor econòmic



Al meu entendre, la innovació contínua suposa un creixement sostenible en l'economia. Crec que està bé per a tots els sectors industrials. Formació continuada per tant, i per extensió les empreses han de tenir una major flexibilitat en les seues estructures i l'organització del treball. 

Les noves tecnologies també ens fan la vida més còmoda i fàcil. El creixement demogràfic fa necessari l'innovar constantment per a cobrir les noves necessitats que van sorgint. Al igual que en dret, que es regulen més lleis com més desenvolupada està una societat.

Es parla molt de que la R+D i la innovació son el futur. Què és la innovació?, per què és bona i es parla tant en la actualitat?.
Es un dubte que tenim la majoria de la gent no?. Ens diuen que és bo, ens ho creiem i ja està.

La recerca és la indagació original planificada que perseguisca descobrir nous coneixements i una superior comprensió en l'àmbit científic i tecnològic. 

El desenvolupament es l'aplicació dels resultats de la recerca o de qualsevol altre tipus de coneixement científic per a la fabricació de nous materials o productes o per al disseny de nous processos o sistemes de producció, així com per a la millora tecnològica substancial de materials, productes, processos o sistemes preexistents. 

I finalment, la innovació tecnològica es el resultat d'un avanç tecnològic en l'obtenció de nous productes o processos de producció o millores substancials dels ja existents. Es consideren novesosos aquells productes o processos amb unes característiques o aplicacions, des del punt de vista tecnològic, que diferisquen substancialment de les existents amb anterioritat.


Anem a fer una xicoteta reflexió:



Imaginem que fa deu anys compràrem una televisió o simplement un pot de mel d'abella, per exemple. 

Si en deu anys no haguera avançat la tecnologia, la gent seguiria comprant el mateix televisor i el mateix pot de mel d'abans. Les empreses fabricants no s'hagueren renovat, i llavors ni els treballadors d'eixes empreses ni els consumidors d'eixos productes s'hagueren actualitzat. Per tant no es renova la maquinaria d'eixa empresa, ni es forma a eixos treballadors i venedors, que al seu temps transmeten les característiques del producte al consumidor final.


Imaginem ara que el nostre empresari ha decidit innovar en els seus productes, les seues televisions o els seus pots de mel d'abella. A contractat doncs un servei o projecte d'innovació. Aquest empresari, sense adonar-se, a generat  ocupació.

Quan finalitza el seu projecte, ha desenvolupat un televisor amb connexió a internet i en tres dimensions o un nou envàs per a eixa  mel d'abella on, per fi, la mel ja no degota.

Ara, el nostre empresari, ha d'invertir en nova maquinària per a fabricar el seu nou producte, està llavors generant treball, un altra empresa està fabricant aquesta nova maquinaria.

Quan aquesta nova màquina està instal·lada en la seua empresa, haurà de formar als seus treballadors i fins i tot contractar a algú més per a aquesta nova línia de producció. Està, per tant, generant nous llocs de treball  (formadors i nous operaris).

El nostre empresari no és un ànima caritativa, és una altra persona que també treballa i està invertint els seus diners i per açò espera obtenir una rendibilitat. Amb la innovació de la TV o el pot de mel.

Ara, gràcies als llocs de treball que s'han generat, la gent té diners per a poder adquirir el nou model de TV o simplement el nou pot de mel que és més còmode i facilita el seu consum.

Per tant, crec que els empresaris teniu que veure la R+D+i com una inversió i no com una despesa.

Podríem considerar Zara com un exemple innovador?. Innovació de disseny?. Sempre té roba nova i a un  preu assequible.
I al cuiner Ferràn Adrià que innova amb els seus plats?.




El suport públic és part essencial per a poder desenvolupar projectes de R+D no dirigits a una empresa sinó  per a un teixit industrial. Així ho veuen des de la Comissió Europea, on el 2014 veurà la llum el VIII Programa Marc o Horitzó 2020 del que parlarem un altre dia.
.
Pense que el creixement sostenible en el temps es possible.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada